El món màgic
Fa molts d’anys en un poble molt llunya, vivia un nin sense pares, l’havien adoptat una família. El nin nomia Toni, estava molt trist perquè no tenia amics, a l’escola ningú volia jugar amb ell. Un dia la professora va dir als nins que vindria una nova alumne. Quan la nina va entrar per la porta de la classe, i es va presentar com a Laura, en Toni quan la va veure es va enamorar, la professora va dir a na Laura que es poses devora en Toni. En temps de pati en Toni estava berenant quan de cop i volta na Laura li va demanar si podien berenar junts, en Toni li va dir que si. Quan va acabar l’escola un autobús escolar els esperava a tots els nins que vivien lluny de l’escola.
Quan en Toni va baixar de autobús na Laura el seguia, perquè na Laura era la nova veïna d’en Toni. Quan va entrar per la porta de casa el ca el va saludar, el pare i la mare també el van saludar, la germana petita estava a la seva habitació jugant amb les seves nines. Quan en Toni feia els deures, la mare feia el dinar i el pare feia feina al ordinador, la mare va cridar a tots per dinar i en Toni va ser l’últim perquè havia de donar de menjar al seu ca. Quan baixava a dinar va trobar el seu plat preferit. Va acabar el primer i va anar al llit, quan es va ficar va escoltar com pedres petites que xocaven contra el cristall, en Toni va sortir del llit i va obrir la finestra, i va veure a na Laura. En Toni va preguntar que volia na Laura i na Laura li va dir que baixes, per anar al bosc.
En Toni amb molt de comte va baixar per les escales i de repent va trobar la germana petita, la germana petita va preguntar que feia despert i en Toni li va dir que anava a agafar un got de llet. La germana petita es va anar al llit i es va dormir.
En Toni va obrir amb molt de compte la porta i va anar al jardí, allà dormia tranquil·lament el ca.
De puntetes anava a veure na Laura, quan la va veure, van anar junts al bosc, tot era fosc i obscur.
Hi havia un mussol que sempre els espantava i en Toni va fer un bot i es va quedar en els braços de na Laura. En Toni i na Laura es van posar vermells, van seguir caminant i van escoltar uns sorolls que pareixien fantasmes espantats, però en veritat era el so de l’aire que arrossegava les fulles dels arbres, a en Toni i na Laura se’ls va posar la pell de gallina. Van sortir espantats, mentre corrien es va posar a ploure i van trobar una cova que pareixia la boca d’un gegant. Quan varen estar de dins es van asseure i van esperar que pares de ploure, però estaven tan cansats que sense adonar-se’n estaven dormint.
Quan estaven somiant tot dos somiaven el mateix i es van despertar en una llengua gegant, estaven dins un gegant, era enorme. En un moment el gegant va esternudar i els nins van sortir desparats, quina sort van tenir que varen caure damunt un arbre. En Toni i la Laura estaven plens de mocs, na Laura va baixar de l’arbre amb molta facilitat, però en Toni tenia molta de por, na Laura li va dir que botes i que ella l’agafaria i en Toni confiat va botar; va caure damunt na Laura perquè pesava mes que ella. Es van pegar un cop en el cap, quan es va despertar van cercar un riu per rentar-se i van tenir una sort impressionant, perquè just van trobar un riu, que mai acabava. Allà es van rentar tot el moc,
mentre en Toni es rentava, a l’aigua hi va veure un peix enorme que intentava parlar amb ell. En Toni sense pensar-ho va treure el peix de
l’aigua, pesava moltísim, però ho va aconseguir.
D’aquell peix en va sortir un rei, el rei va dir que l’avia salvat la vida i el va convertir en rei d’aquell fantàstic món, en Toni no s’ho creia. 
Na Laura es va convertir en la reina, desprès d’això el rei va desapareixe. De repent van sortir d’un bosc uns animals estranys i monstruosos. Aquells animals parlaven, en Toni i na Laura es van espantar molt, els animals deien que estaven embruixats, per una bruixa malvada. En Toni i na Laura eren els únics que els podrien salvar, d’aquella bruixa espantosa. Els nins van pujar al cim d’una
muntanya, on hi havia el castell de la bruixa malvada.
Quan van pujar van veure un portal enorme, van tocar i es va obrir tota sola, dins tot era obscur i ple de teranyines.
Mentre caminaven van veure moltes escultures d’animals i eren molt reals, perquè la reina havia congelat. Quan va acabar aquell passadís, van trobar una sala enorme, on les parets de gel. Allà estava la reina, va tirar un llamp als nins però el van esquivar, na Laura va recordar que tenia un mirall, el va agafar i la reina li va tirar un llamp, va rebotar al mirall, i va donar al gel i trossos de gel van caure damunt la reina.
Així que va desapareixe la reina tot el castell va estar ple de llum i totes les figures es van convertir en animals. Tots els animals li van donar les gracies.
De repent van escoltar, la veu dels seus pares que els cridava.
Es van despertar i allà estaven els seus pares, pareixien molt preocupats. Els van abraçar molt fort i van fer un dinar.
